Els Castellers de la Vila de Gràcia aixequen castells i consciència de barri. Ho demostren amb una campanya que reivindica el valor de la cultura popular -convertint els castells com un element de cohesió social i identitat- davant les problemàtiques actuals a Gràcia. Amb un format de vídeos curts a les xarxes socials han denunciat els efectes de la turistificació sobre el teixit veïnal: mobilitat caòtica, la pèrdua de comerç local i la crisi d’habitatge.
La campanya gira al voltant d’un eix discursiu dual posant de manifest el contrast entre “Això no fa gràcia” (les problemàtiques de transformació actual del barri) i “Això fa Gràcia” (fer castells i la colla). Tirant d’aquest enginy i del doble joc de paraules, el primer vídeo, anomenat “L’empaneta”, fa una crítica a la presència massiva de riders que converteixen els carrers graciencs en “autopistes de bicicletes”.
Comandes que volen, riders que esquiven vianants i carrers convertits en autopistes de bicis. A Gràcia cada cop hi ha menys botigues de barri i més motxilles isotèrmiques.
I això no fa Gràcia.
Però tocar el cel sí. Fer castells, sí.
Això fa Gràcia!#AixòFaGràcia #CVG #Castells pic.twitter.com/lkqnbAQPGT— Castellers de la Vila de Gràcia (@cvg_cat) April 26, 2025
En la segona publicació, la colla adverteix la substitució del comerç de proximitat “per cafeteries que només venen flat withes (una beguda de cafè amb llet)”.
“Latte art”? Intentat. Però al final només taques de llet, bombetes que no fan llum i un preu que et treu la gana. A Gràcia cada cop hi ha menys cultura popular i més flat whites.
Perquè això no fa Gràcia.
Però escoltar gralles i celebrar diades, sí.#AixòFaGràcia #CVG #Castells pic.twitter.com/qjU8TGpbCM— Castellers de la Vila de Gràcia (@cvg_cat) May 5, 2025
I encara hi haurà un tercer vídeo, que estrenaran la setmana vinent i que es dirà ‘Es llogagulla pis’, on vol retractar la crisi de l’habitatge que pateix el barri pels preus inassumibles dels lloguers. L’objectiu d’aquesta campanya és posar en relleu com les diverses dinàmiques contribueixen a la pèrdua d’identitat del barri, alhora que defensa que entitats com ells “sí que fan barri”.
