Setmanari digtal

Dimecres, 10 de agost del 2022

30 anys de la inauguració dels Jocs, el dia que els castells van esdevenir universals

|

- Publicitat -

El fet casteller també celebra avui, 25 de juliol, el 30è aniversari de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona’92. I és que els cinc minuts de participació en aquell esdeveniment van marcar un abans i un després per la tradició, catapultada arreu del món gràcies a una audiència amb més de 3.000 milions d’espectadors seguint la cerimònia en directe per televisió.

A Catalunya els efectes de la popularitat es va notar molt aviat; en poc temps va augmentar considerablement el nombre de colles, provocant una expansió de la tradició en racons allunyats de l’epicentre històric. Les formacions que ja existien també augmentaven el nombre de castellers en les seves files i els mitjans de comunicació cada vegada posaven més interès pels castells. A partir de l’any olímpic el nivell també fa un salt important i l’any següent, el 1993, arriba el primer gamma extra carregat de l’era moderna. 

Publicitat

16 colles, 12 castells

La confirmació de la presència dels castells a la inauguració dels Jocs va sorprendre a tothom, començant a les mateixes colles. L’alcalde de Barcelona d’aquell moment, Pasqual Maragall, va fer l’anunci de la grata sorpresa a Valls, en el marc de les festes de la Candelera del 1991. L’alcalde també va explicar la idea de representar amb 12 castells els 12 estats que aleshores integraven la Unió Europea. L’organització, però, va posar límit d’alçada a les construccions, i aquestes només podrien ser de 7 pisos.

I és que una de les preocupacions de Maragall era que cap castell podia fer llenya. De fet, possiblement exagerant, va confessar mesos després de la finalització dels Jocs, que el moment que va passar més por de tota la inauguració va ser durant l’actuació castellera, “però va sortir rodó, no només ho van fer molt bé, sinó que als atletes els va encantar i s’hi van apropar…”.

Hi van prendre part 16 formacions i entre totes van aixecar els 12 castells. Les més veteranes ho farien en solitari, mentre que les novelles actuaven conjuntament amb d’altres, realitzant construccions de germanor.

La participació dels castells a la inauguració no va estar exempta de polèmica. Per una banda, algunes colles del panorama van renunciar a participar en la cerimònia per motius diversos, entre els quals per la manca de reconeixement d’un Comitè Olímpic Català per part del Comitè Olímpic Internacional. I les que hi acabarien participant, renunciarien unànimement la proposta de l’organització de lluir una camisa creada per l’ocasió, amb la idea que tothom vestís el mateix color.

Un espectacle únic al món

Al programa de mà de la inauguració dels Jocs destacava així la presència castellera: “La tradició catalana dels castells, les torres humanes, és un espectacle únic al món en què es posen de manifest l’esforç, la unió i la força de voluntat dels homes. En un exercici d’intel·ligència i precisió física. 2174 homes i dones, enfilats els uns sobre els altres, construeixen dotze castells en homenatge als dotze països que estan edificant la Comunitat Europea. La música màgica de les gralles, un instrument popular català, acompanya aquest arriscat i emocionat moment. Quan sembla que els castells toquen el cel, la força unitària i la solidaritat esdevenen el símbol de la construcció d’Europa”.

Els castellers, molestos amb les televisions nacionals

L’inoportú tall per a la publicitat a la retransmissió del Canal Olímpic Català (format per TVE i TV3), que va oferir només la meitat de l’espectacle casteller, va generar un gran malestar entre les colles per l’oportunitat d’or perduda. Al tornar de la publicitat i amb els castells ja gairebé fets, fins i tot es va poder sentir a la retransmissió espanyola alguna incongruència com que “la anchoveta” era l’encarregat de pujar dalt del castell.

Arreu del món els periodistes mostraven admiració i sorpresa per aquelles construccions i advertien al seu públic amb expressions com “no ho provin al pati de casa seva, aquests són professionals!”. És un dels molts exemples que queden recollits en un estudi realitzat sobre el tractament dels castells a la inauguració dels jocs a partir de les retransmissions de diversos mitjans de comunicació mundials.

Trenta anys després el panorama casteller és totalment diferent. El reconeixement de la Unesco com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, el 2010, i amb gairebé un centenar de colles convencionals actuals formant part de la Coordinadora, el fet casteller comença a ressituar-se després de superar els efectes provocats per la pandèmia.

Les Colles que van aixecar castells en solitari
Castellers de Vilafranca, Bordegassos de Vilanova, Joves Xiquets de Valls, Vella dels Xiquets de Valls, Xiquets de Tarragona, Xiquets de la Vila d’Alcover, Vailets de Gelida i Castellers de Barcelona.

Colles que van aixecar castells de germanor
Nois de la Torre-Xiquets de Vilaseca,  Castellers de Cornellà-Xicots de Vilafranca, Xiquets de Serrallo-Castellers de Sant Pere i Sant Pau i Castellers de Castelldefels-Jove de Vilanova.

Les colles que van refusar l’invitació
Minyons de Terrassa, Colla Jove X. de Tarragona, Xiquets de Reus, Nens del Vendrell, Castellers de Terrassa, Xics de Granollers, Castellers de Mollet, Castellers de Montcada i Reixac i els desapareguts Ganxets de Reus.

Publicitat

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.